Mem�ria de coses recents: Avui ha tornat "The Hours", la pel�l�cula que -malgrat ser candidata als �scars (garantia de res) o que hi "sortia" la Merryl Streep- em va agradar/colpir "m�s del compte" (absurd: res colpeix m�s del compte, perqu� hi ha coses de les que costa dur-ne el compte). Les pel�l�cules tenen g�nere? (s�, ja, les pel�l�cules s�n de g�nere, per� tenen g�nere? sexe? s�n masculines, femenines?): Crec que s�, per� avui ho he tornar a repetir, amb un cert to de "saviesa", d'impunitat en l'opini�. Veure'm el to em fa dubtar: tenen genere? I, si en tenen, qu� vol dir? quina nova comprensi� (o dificultat de comprensi�) representa?

Recordo la pel�licula i segueixo veient el cret� del darrera dient "Pel meu gust, massa lesbiana". S�, el recordo i em segueixo recordant of�s, of�s per la seva incomprensi� del meu colpiment i of�s per retornar-me a la "realitat" tant de sobte, tant de cop. Recordo, per� tamb� -ja indissociablement- recordar� la meva falta de ra�, d'autoritat per jutjar, per afirmar, per dir, ja incapa� davant d'ella, l'�nica, la indiscernible.

Acaba abril. Encara �s tardor. No hi ha difer�ncia entre el soroll i el silenci: el silenci fa un soroll insuportable des de dins; el soroll esclata en la pell sense deixar res per dins.

"Dale al oto�o un golpe de ventana para que el verano llegue hasta diciembre" era (�s) el t�tol d'un vell disc de Quilapay�n. Per molt que m'agradessin els Quila, mai m'havia agradat el t�tol perqu� sempre m'he estimat m�s la tardor que l'estiu o l'hivern.

Per� potser no servia a la primavera.